La Societat Atlètica Corbera

Hola i benvinguts,

 

em presento a tots vosaltres, sóc el SAC: la Societat Atlètica Corbera. 

Amb aquestes quatre ratlles us dono la benvinguda i la dono a tots els esportistes que comencen la temporada siguin nous o veterans, als que caminen, corren, neden o roden en bicicleta, entrenen per competir o ho fan per gaudir; pels atletes, duatletes, triatletes i muntanyencs de tots tipus. En definitiva, aquestes ratlles són per tots els que es volen sentir millor fent esport, competint o no i, sobretot, gaudint de fer-ho. 

Ara bé, poder no tots sabeu,- nous o veterans-, una mica de la nostra història. A l’any 1981 em van posar aquest nom però, de fet, vaig néixer una mica abans. A finals dels setanta un grup de nanos que començaven a estrenar l’adolescència quedaven els diumenges a la plaça Espanya – avui plaça del Mil·lenari-. Eren les nou del matí i anaven pel Cau de la Guineu fins a la Carretera de l’Ordal. L’anada era neutralitzada i corrien, reien i xerraven. La tornada era diferent ja que es feia com una cursa. Aquesta és la veritat del SAC abans del SAC. Aquella canalla es va fer gran i avui encara són aquí, resistint-se a deixar allò que van començar, córrer per les muntanyes de Corbera i donar voltes al camp de futbol pel plaer de fer-ho. Crec que aquell esperit inicial no s’ha perdut mai.

L’any 1981 em van formalitzar com una secció de l’associació de veïns i ben aviat me’n vaig independitzar. Els meus fundadors van ser: Jesús Barrantes, Josep Maria Magrinyà, Joan Renau, Dídac Cirera, Manel Alcaide i Joan De Cuevas, que va ser el primer president. Però va ser el Jesús Barrantes, qui va entrenar i ensenyar totes les modalitats atlètiques, va organitzar curses i va ajudar a fer-se grans als primers atletes. 

 

Després d’això el temps va passar molt de pressa, van venir molts corredors de totes les edats i condicions. N’hi va haver que van marxar i en van venir de nous. N’hi ha que encara hi són i volen seguir. Ara no recordo el nom de tots els corredors, atletes i muntanyencs que hi han passat però, el que sí sóc capaç de reconèixer és la seva contribució a fer-me com sóc. De tan en tan penso en tots ells... Als inicis, i durant un grapat d’anys, vaig tenir l’empenta de l’Àlex Planes, el capità. Va ser ell amb l’ajuda de molta gent qui em va ensenyar a córrer, a fer-me gran, em va fer uns estatuts, una escola d’atletisme, curses populars i que aguantés en els moments de fatiga. Després a meitats dels noranta el Josep Maria Casas, el comandant, em va posar uns programes d’entrenament, em  va ensenyar a fer sèries – que són com els rondos del Barça- i sobretot em va fer tremendament competitiu. D’aquests anys finalment recordo al Jaume Bosch que em va ensenyar a caminar -jo només sabia córrer-, em va fer córrer curses populars per Corbera, l’Atleta Complet, el Cros de Corbera, el Campionat d’Atletisme de Corbera, el Cent Quilòmetres per relleus o la primera Cinc Muntanyes – avui Cinc Cims- i també la Lluna Plena, les caminades populars a posar el Pessebre, la Senyera i tota mena de rutes fins a Montserrat i més enllà.

 

Avui el SAC és, com assenyala el seu nom, una societat transversal, diversa i global on tothom pot trobar el seu lloc, el seu ritme i la seva competició. Som un club especial que no té una seu, on no importa ni l’edat, ni el sexe, que no imposa condecoracions, que no exigeix uniforme, que no té regles ni normes, ni horaris i que no exigeix més sacrificis dels que cadascú vol. El SAC és un club amb persones, esportistes constants i solidaris, que sabem que guanyar és arribar i que qualsevol cursa o entrenament acaba amb una encaixada de mans.

 

Ah!, me n’oblidava de nou ! Benvinguts al club. El SAC som tots el que hi han passat, els que hi som i els que vindran.

 

 

Corbera de Llobregat, 2021